Descoberta platja

aquí pots tornar a la pàgina anterior

Benvingut a la Platja de les Gavines de Cubelles, antigament coneguda com Platja de l’Estanyot del Mas d’en Pedro

Si voleu conèixer el lloc…veure el mapa aquí

1. Primer descobrim els vents…

Si el temps està en calma i en alçada no bufa cap vent fort (la situació anticiclònica típica del nostre estiu) podem observar i explicar el fenomen de les brises de marinada i terral: la marinada bufa del mar cap a terra, mentre que el terral ho fa al revés.

Aquest vents locals tenen un origen tèrmic: si de dos punts pròxims un s’escalfa més que l’altre, es produirà un major escalfament de l’aire en contacte amb aquest punt. L’aire calent es dilata, pesa menys i té tendència a pujar deixant un buit que serà ocupat per aire més fred, més pesat i amb tendència a baixar. Les brises marines s’originen per aquesta raó: el mar té una capacitat calorífica més gran que les terres emergides (triga més a esclafar-se, però també a refredar-se).

 

Durant el dia, l’aire en contacte amb la terra s’escalfa més, es dilata i té tendència a pujar. El buit que deixa és ocupat per aire més frecs que ve de sobre el mar. Això és la marinada. Durant la nit, com que la terra es refreda molt ràpidament, l’aire més calent es troba sobre el mar, puja i el buit que deixa és ocupat per aire més frecs que ve de terra. Això es el terral.

marinada

 

 

 

 

Terral

Antigament, quan els pescadors encara feien servir les barques de vela, aprofitaven el terral per sortir amb les seves barques a pescar, i quan bufava la marinada l’aprofitaven per tornar a terra.

 

 

Després de passejar una estona per la sorra, hem trobat totes aquestes restes marines que ara podrem estudiar i descobrir.

2.Descobrim les restes marines de la sorra

Ho hem posat tot damunt la sorra i ara amb l’ajuda d’unes imatges mirarem de saber quines restes són i a quins animals o vegetals corresponen.

Mira de descobrir quines petxines i restes marins hem trobat a la platja…intenta veure quantes ets capaç de reconèixeren les dues imatges …i fes una llista, si trobes més de 11 ho has fet molt bé.

Aquestes dues fitxes t’ajudaran a descobrir-ho…

Si vols saber més coses aquí tens aquest quadern de butxaca publicat per la Fundació Pere Tarrés   que t’ajudarà a reconèixer els restes marins quan puguis anar a la platja

 

3.Descobrim la sorra

Sabíes com està formada la sorra de la platja ? aquí amb quatre ratlles t’ho expliquem…

Materials que formen la sorra

Els diferents colors que trobem a la sorra ens poden dir de quina zona prové cada material, per exemple, a la desembocadura d’un riu que passa per terrenys argilencs trobarem sobretot sorres de color vermellós.

Els principals components que podem trobar a les sorres son:

Quars: és el component predominant a la sorra, la forma i coloració són diversos però el més freqüent és que siguin incolors i semitransparents, amb la superfície llisa i lluent.

Feldspats: de color rosa o blanc i superfície mat.

Miques: es presenten en forma de làmines de contorn poligonal, negres i lluents.

Carbonats: en general són grans arrodonits, brillants i amb coloració diversa.

Restes biològiques: les sorres de platja contenen sovint restes d’organismes marins,            com closques de mol·luscs, pues d’eriçons, artells de crustacis (apèndixs)…

 

La majoria d’aquest materials es poden presentar en estructures de diferent mida: roques, pedres, graves, sorra grossa i sorra fina, o més fins, com llims i argiles.

 

4.L’aigua del mar

Sabíes que l’aigua del mar és salada ? aquí t’expliquem perquè…

Les aigües marines es caracteritzen per la seva salabror. Gràcies a l’acció dissolvent de l’aigua, en els mars i oceans hi ha dissoltes grans quantitats de substàncies molt diverses. Per terme mig cada litre d’aigua conté uns 35 grams de sal, la més important d’aquestes sals és el clorur sòdic, la sal comuna.

 

Hi ha mars molt salats, com per exemple el mar Mort (35% de salinitat). D’altres contenen molt poca sal. La salinitat d’un mar depèn de la diferència entre la quantitat d’aigua que hi arriba a través dels rius i les pluges, i la quantitat que en fuig per evaporació. Si la quantitat d’aigua que se’n va és més gran que la que entra, la salinitat anirà en augment, ja que l’aigua que s’evapora deixa les sals que contenia i aquestes es van concentrant en el mar.

 

Qui porta la sal fins el mar? Per una part són el rius. Encara que no siguin d’aigua salada, després de milions d’anys d’acció continuada, els rius han aportat grans quantitats de sals al mars. Els rius aconsegueixen aquestes sals de les roques que van erosionant. D’altra banda, els mateixos mars van dissolent materials que contribueixen a la seva salinització. De totes maneres la salinitat dels mars ha assolit un equilibri.

 

En els mars càlids i tancats, on l’evaporació és superior a l’aportació d’aigua dels rius, després de molts segles s’ha arribat a una salinitat molt elevada. En el Mediterrani aquesta elevada evaporació és compensada en part per l’entrada d’aigua atlàntica “més dolça” a través de l’Estret de Gibraltar, cosa que fa que la seva salinitat variï entre 37 i 40 grams/litre i no sigui tant elevada com hauria de ser degut a que és un mar tancat.

 

 

5.Els problemes ambientals del mar

Aquí teniu un dibuix amb els principals problemes ambientals del mar, mireu de trobar tots els 12 que estan numerats…Un bonic pòster que han fet els nostres amics de la Fundació Pere Tarrés (www.peretarres.org)

Trobaràs les sol.lucions…aquí 

 

aquí pots tornar a la pàgina anterior