Presentem els canvis del paisatge a la costa del municipi de Cubelles, entre el Torrent d’en Pedro a tocar de Cuniot i el torrent de Santa Maria a tocar de Vilanova i la Geltrú. les imatges aèries de l’ICGC ens mostren com el paisatge ha anat incorporant diferents elements que han canviat la seva fesomia i en aquest cas amb canvis del 100% del paisatge inicial. les imatges inclouen vols que cobreixen l’espai entre el torrent d’en Pedro i el Riu Foix i entre el riu Foix i el torrent de Santa Maria, els diferenciem com imatges de costa oest i costa est.
El paisatge de primera línia de mar , l’espai entre la platja i la carretera antiga C-246, actualment c-31, al llarg de tot el municipi de Cubelles ha sofert canvis importants paisatgístics, que expliquen la imatge actual i el que un dia va ser. Cubelles un paisatge agrícola de vinya i conreus, amb brolles de Garrofers i oliveres, ha canviat al llarg dels darrers 80 anys, degut al turisme, les segones residencies, les activitats industrials i el valor sobredimensioant de l’espai de costa.
1946
En aquesta imatge del 1946 observem la costa de Cubelles a la seva part Oest podem diferenciar alguns elements principals que es mantindran al llarg de tota l’evolució del paisatge costaner cubellenc. destaquem la línia de mar, amb una platja sorrenca no massa gran , sense proteccions rocoses. A l’esquerra el torrent del Mas d’en Pedro, la delimitació del terme de Cubelles, un torrent obert que desaigua l’aigua provinent de tot el Fondo del Puig de Tiula que travessa tota la fotografia de dalt a baix. La carretera de Barcelona a Santa Creu de calafell, antiga Comarcal 246 i actualment la C-31 al seu pas per el municipi de Cubelles. La via del tren de Rodalies, R2 sud de Barcelona a Sant Vicenç de Calders, al seu pas entre Cubelles i Cunit. Tots dos elements creuen la fotografia de dreta a esquerra per tot el municipi. Pel que fa a altres elemsnts del paisatge destaquem per sobre de la carretera bosquines i brolles de garrofers i oliveres, amb algunes alzines disperses i sòl muntanyós i pedregós. També trobem algunes parcel.les de vinya i per sota de la carretera destaquem els cultius i conreus que quarteren tot el territori. A al part central de la imatge una zona triangular d’aiguamoll i zones humides que arriben al mar , on entra l’aigua del mar i on es feia la pesca d’algun que altre peix i la caça de l’ànec.
En aquesta imatge del 1946, observem la part est de la costa fins al riu Foix (a la dreta). Hi destaquem alguns elements importants, la carretera c-246 i la via del tren al seu pas pel municipi. A mà esquerra trobem al part final de la zona d’aiguamolls i zones humides que durant molt de temps van ser un esapi de vedat de caça i si feiua la caça de l’ànec i es pescaven alguns peixos. A la zona de muntanya hi diferenciem a la part alta de la imatge esquerra el mas de la Guineu o Mas Blanc amb aquest paidisatge de garrofers i oliveres i brolles. La resta del paisatge fins al riu és un mosiac de parcel.les de conreus i cultius. la línia de mar també destaca a la part inferior de la imatge. A la desembocadura del Foix podem veure una incipient pineda que probablement va ser plantada per a protegir alguns conreus de l’entrada de la sorra als cultius.
Pel que fa a la costa del nucli urbà i est de Cubelles, el 1946 mostrava una primera línia de mar de platja sorrenca molt reduïda i una clara activitat agrícola en tot el territori entre la carretera i el mar. Alguns camins donaven pas del poble fins a la platja, però no es reconeixen massa construccions més enllà d’alguna casa al marge dret del riu Foix.
1956
Aquesta imatge del 1956, mostra tota la costa de Cubelles des del riu Foix fins al torrent del mas d’en Pedro. A la vora esquerra del riu Foix a la platja observem el niu d’ametralladores de la guerra civil i les restes de l’antiga Mota de Sant pere amb el fortí militar. Des del fortí s’observa un canal de desguàs d’aigua fins al mar que correspon a l’antic estany del Clot del Bessó. Observem com canvi principal la quarteració de l’espai d’aiguamoll en parcel.les per a la instal.lació d’una industria salinera, entre al via del tren i el mar. les Salines de Cubelles van ser un espai de producció de sal durant uns anys, com activitat extractiva de la costa cubellenca. La resta del paisatge segueix tenint aquesta imatge de paisatge agrícola de conreus i camps
El 1956, aquest nucli urbà mostra ja una primera edificació a primera línia de mar , el restaurant Nautic, que donava pas al que seria després tot un seguit de construccions a primera linia de mar dedicades al turisme i a les segones residències. La platja de Vilanova (Ibersol) ja fora del terme de Cubelles, mostra una incipient urbanització a la part final de la Platja llarga. El mas de l’Escarré i Can Travé s’intueixen a la imatge. En aquest cas les línies principals vénen marcades per el riu Foix a l’esquerra, la carretera C.246 de Santa Creu de Calafell, la via del tren amb l’estació i podem observar de N a S el Torrent de santa Maria i el torrent al final d’Ibersol, amb la platja llarga i les zones humides entre la via del tren i el mar. la línia de costa delimita molt bé per el Sud.
1968
Aquesta imatge del 1968, mostra la vessant Oest de la costa cubellenca , on els darers anys hi han hagut les primeres modificacions important del paisatge. En primer lloc destaca l¡aparició del turisme com activitat econòmica amb l’aparició del camping la Rueda l’any 1966, que apoareix a l’esquerra de la imatge. també destaquem l’activitat salinera entre el tren i el mar a la part central de la imatge on apareixen unes primeres construccions industrials. Unes per sobre la via del tren, una fabrica de productes de formigó, prefabricats per a la cosntrucció i altres arran de mar, petites construccions de la salinera i una fàbrica de Brom arran de mar situada al bell mig de la imatge. Un camí que travessa la via del tren comunica les dues industries. La resta del paisatge cubellenc es manté igual que els darrers anys. A la part central encara observem alguna part de l’antiga zona inundada, aiguamoll que cada cop es va dessecant més en favor d’activitats industrials.
Una publicació d’en Lolo garcía amb fotografies de l’Antoni Pineda, il.lustren molt bé l’activitat de la vida del dia a dia a les salines de Cubelles. Les Salines de Cubelles
Aquesat imatge del 1968, amb la costa del nucli urbà ens detalla les primeres construccions d’apartements a la zona marítima sobretot al marge dret del riu, els Apartaments Zafiro i Rubí, la casa del mini golf, altres cases al marge dret del riu. A primera linia destaca el restaurant -fonda Nautic i uns blocs d’aoartaments quasi a tocar del torrent de santa maria. Uns primers espigons ajuden a contenir la pèrdua de sorra de la platja i comencen a acumular sediments a banda i banda per al que serà la futura platja llarga de Cubelles.
1975
Aquesta imatge del 1975, a la vesant Oest del municipi, observem alguns canvis molt importants del paisatge que reconverteixen la imatge de Cubelles.A la part central de la imatge, veiem que es comença una gran construcció entre la via del tren i la carretera, es comencen a preparar els terrenys de construcci´ño de la central tèrmica del Foix. El triangle central de les zones humides antigues, s’han començat a construir els vials i camins que converteixen en futures parcel.les el territori. Les salines ja estan en camí de dessecació, l’activitat salinera acabada dona pas a nous camins i carreteres que donaran pas a la construcció futura d’edificacions que poc a poc aniran substutyuint els conreus. A la part esquerra superior ja s’observen moltes 2ones residencies de les urbanitzacions Gaviota i Parc de Cubelles. Reconeixem el torrent d’en pedro, la C-246 i la via del tren. la linia de mar encara es pot reconèixer. Les queixes per la construcció de la C.T del Foix no es fan esperar , tot i que sembla que l’avanç dels canvis del paisatge guanyen cursa.
La imatge del 1975 a la seva vessant est segueix poc variable, amb menys activitat de canvis, l’activitat agrícola segueix en els territioris entre la carretera i la via del tren i el mar. Una imatge diferent és la desembocadura, l’activitat turística s’ha instal.lat fa uns anys en plena desembocadura, malgrat ser una zona inundable i amb riuades sovints, el càmping paradiso, amb algunes construccions centrals i un gran dipòsit d’aigua ocupen part de la desembocadura, observem bé els coberts de canyís per a tendes i caravanes en forma de V. El fortí de la Mota de Sant pere i el niu d’ametralladores segueixen resistint el pas del temps. Un petit espigó en la zon del búnquer és una de les priumeres estructures que es fan per protegir les sorres de la platja de Cubelles, on l’activitat turística ja ha adquirit grans dimensions econòmiques.
El 1975 si que mostra ja algunes variacions importants en la costa del nucli urbà de Cubelles, l’arranjament d eles platges, la construcció d’alguns espigons per retenir les sorres a la platja, el camping Paradiso al Foix, una clara urbanització de la primera línia de mar ja iniciada a finals dels anys 60’s, els apartaments Zafiro i Rubi, la construcció dels vials i carrers a tota la franja marítima. També una urbanització ja força visible per sobre de la via del tren, especialment en les parcel.les properes al riu Foix.L’aparició del Club marítim Cubelles al final del Terme i la plena urbanització . Es manté una part central encara amb usos agrícoles entre la carretera i la voia del tren . L’urbanitxació clara d’IIbersol ja en municipi de Vilanova. També l’aparició d’alguns carrers a la platja llarga de Vilanova o la zona coneguda com el Prat de Vilanova.
1980
Imatge de 1980 de la vessant oest de la costa de Cubelles. Aqui hi han dos aspectes que realment han canviat, la construcció de la CT del Foix, inaugurada el 1978 i la dessecació de les salines. Els sector mas d’en pedro parc Cubelles i la gaviota ja presenta un volum important d’edificacions de segones residències. A ma esquerra de la central apareix una nova casa, el xalet del cap de planta de la tèrmica. Observem que encara continua l’activitat de la fabrica de prefacbricats de formigó i la fàbrica de brom a peu de platja. Al seu costat observem la zona de bombes d’impulsió d’aigua de refrigeració a la C.T. La gran variació d’aquesta imatge també és la línia de la costa, ha canviat totalment, la construcció d’espigons i el port de la termica determina les zones d’entrada i sortida de l’aigua de refrigeració de la central, que canvien totalment la primera linia de mar.
1980 Costa del nucli urbà de Cubelles, ja mostra una platja molt modificada, les obres d’espigons i defenses per protegir sorra a la platja, construides amb les obres de la CT del Foix, destquen i canvien totalment l’antiga linia de mar, deixant unes àmplies platges sorrenques que afavoriran l’activitat turística del poble. La plena urbanització de la façana marítima de Cubelles des del Foix fins al Club marítim (al centre de la imatge) mostren una creixent construcció d’apartaments i segones residències i la sobrevaloració dels espais de platges com a destinacions d’estiu i turístiques. El part de Vilanova amb l’urbainització d’Ibersol amb quasi totes les parcel.les edificades. Encara es manté l’activitat del càmping Paradiso a la llera del riu Foix.
1983
Aquesta imatge del 1983 observem els canvis a la vessant oest de la costa cubellenca. A la desembocadura del Foix es manté l’activitat del càmping i ja observem la zona polisportiva municipal construida. Apareiux a la part esquerra la construcció del Càmping Les salines, situat als terrenys on hi havien hagut les antigues salines ja dessecades. Es manté el fortí militar i el niu d’ametralladores que es resisteixen a desaparèixer. Trobem la construcciñó d’una central depuradora per sota la via del tren aprop del polisportiu. Els camps de conreu encara ocipen bona part del paisatge entre la carretera, la via del tren i el mar. La CT ocupa bona part del paisatge i els canals d’entrada des del port i sortida d’aigua de refrigració es pot veure molt bé. També s’observa la zona de bombeig de l’aigua a la CT arran de mar.
En aquesta imatge del 1983 de la costa del cas urbà i la platja d’ibersol, observem ja les modificacions dels espigons a la platja llarga, però de moment no observem molts més canvis.
1998
En aquesta imatge de la vessant oest del 1998 veiem que el càmping La Rueda ocupa encara la part esquerra de la imatge, però els conreus entre el càmping i la C.tèrmica, s’han modificat construint vials per a un nou polígon industrial el Polígon les Salines amb al instal.lació d’una gran superfície de menjar els supermecats SUPECO. El càmping les Salines segueix ocupant els espais antics de les salines. Una nova central depuradora de Cubelles i Cunit ocupa ja una de les grans parcel.les del políogon industrial.
En aquesta imatge de la vessant Est de la costa Cubellenca del 1998, observem que tot el espai de cultius entre la CT, el càmping Les salines i el fortí de la Mota de sant pere i el Foix i la primera linia de mar es comença a construir carrers i parcel.les per esdevenir aviat tot de segones residencies d’apartaments i pisos. A mà esquerra observem que encara està activa la fàbrica de Brom.
Aqui podem observar la costa del nucli urbà el 1998 hi apareix com a destacat el passei marítm ja urbanitzat, amb les palmeres en dues rengleres. El càmping ha finalitzat la seva activitat però encara hi diferenciem l’edifici principal a tocar de la llacuna del Foix. Les parcel.les de primera línia de mar ja estan totes edificades i els espais de sorra han ampliat l’espai dedicat al bany. El club marítim situat sobre la sorra destaca també en aquesta amplia platja central del nucli cubellenc.
1999
En aquesta imatge de la vessant oest del municipi del 1999 observem molt bé com ha canviat la fesomia del paisatge cubellenc de costa, les urbanitzacions i segones residències omplen bona part dels terrenys de cultius que hi havia, els càmpings ocupen àrees importants del territiori, la rueda i les salines. La central tèrmica ocupa la part central de la imatge. La línia de costa també molt modificada. les urbanitzacions La Gaviota i parc de Cubelles rodegen totalment l’antic mas d’en pedro. Reconeixem la C31, la via del tren i el torrent del mas d’en pedro. El poligon salines amplia el nombre de naus industrials. A ma dreta podem veure la pineda propera al fortí de la mota i un trós del camp de futbol del polisportiu municipal ja a tocar del Foix. La predominancia de la construcció d’apartaments inicia una carrea que durarà més de 10 anys, a l’entrada de Cubelles en aquesta època es sumen g¡fins a 70 grues construint edificis en l’area de la Mota de sant pere i en la zona del poble.
1999 veiem que al Foix ja no hi ha l’activitat del càmping i s’han restablert els espais naturals enderrocant l’obra civil. Un nou braç obre el riu al mar i dues passarelles obren pas a la linia de costa comunicant la platja de Cubelles amb la Mota de Sant pere. Una area de picnic , de zona triangular destaca al a desembocadura. Per sobre la via del tren encara queden alguns espais verds en la zona urbana.
2002
En aquesta imatge del 2002 observem com ja s’ha construit tot el polígon Les Salines amb noves naus industrials i com la zona residencial de la Mota de Sant Pere cada cop presenta més edificis d’apartaments. També s’observa l’obertura d’un carrer central al terreny del càmping les Salines, que fa pensar que acaba avait la concessió i s’inicien obres de construcció de més eduficis d’apartaments de primera linia de mar. Al costat de la zona de bombeixg de la C.T observem que s’ha enderrocat la fàbrica de brom i ja no apareix.
En aquesta imatge del 2002 de la part est de la costa cubellenca no destaquem massa canvis resoecte els darrers anys, les parcel.les urbanes es van omplint de cases i apartaments.
2004
la imatge del 2004 mostra com desapareix l’activitat turística del càmping les Salines, urbanitzant-se amb blocs d’apartaments d’estiu Al costat del polisportiu apareix la construccio de l’Institut de Cubelles. El terreny agricola es manté entre la CT, el riu Foix, la C-31 i la via del tren. Per sobre de la carretera queda l’area agrícola del mas Guineu. també s’observa l’antiga zona de la depuradora que es va modificant per ubicar-hi la deixalleria municipal de Cubelles.
En aquesta imatge del 2004 de la costa est de Cubelles, observem que les darreres parcel.les verdes que quedaven en el nucli urbà per sobre de la via del tren apareixen amb noves edifiuccaions, la biblioteca nova està en construcció.
2006
En aquesta fantàtica imatge del 2006 podem veure quasi tota la costa cubellenca. A la part alta destaquem el peatge de l’autopista Pau casals i els seus accessos que divideix la imatge de manera important i varia les principals línies que fins ara eren el torrent del mas d’en pedro, la C-31, la via del tren i el riu Foix. El fortí de la Mota i el niu d’ametralladores es mantenen resilients en un paisatge canviant degut també al seu grau de protecció. A la desembocadura s’ha desmuntat tota la construccio civil de l’antic camping i unes passarel.les permeten atarvessar la zona de la desembocadura i comunicar la Mota de Sant pere amb el passeig maritim de Cubelles.
Una imatge del 2006 a la vessant est de la costa cubellenca , no s’observen masa canvis significatius en els darers 2 anys
2010
En aquesta imatge del 2010 destaquem la construcció del supermercat Mercadona en la zona de les antigues salines, la finalització dels apartaments a la zona de platja ja a tocar del torrent del Mas d’en pedro. Apareixen també alguns equipaments a la zona de l’antiga fabrica de brom, un xiringuito de platja i zones de passejada i ajardinades. la centrak termica ocupa encara la part dentral de la imatge, a la seva esquerra l’antiga pista i gimnàs de la tèrmica i el xalet del cap de planta.
Imatge de la costa est del 2010, on s’observa tota la zona urbana de Cubelles edificada, les parcel.les que hi havien encara sobre la via del tren ja esatn edificades.
2012
Imatge del 2012 a la vessant oest de la costa cubellenca, la central tèrmica i el polígon Les Salines segueix ocupant de manera important aquesta part de la costa. L’urbanització de la primera de línia del mar ja és un fet i poques parcel.les queden per edificar.
Mentre que el 2012, la vessant del nucli urbà i cost est no han tingut massa variacions , ja que poc queda de terreny pera modificar. A la vessant del Foix s’observa molt bé el pont construit poc temps abans sobre la llera del Foix que comunica la zona polisportiva amb el nucli urbà.
2016
Aquesta imatge de la costa Oest de Cubelles del 2016 no presenta variacions significatives. Potser el més destacat és que s’ha traslladat l’area de picnic del Foix al costat de les bombres d’impulsió de la central tèrmica, com podem veure en aquesat imatge, la renglera de taules amb alguns arbres plantats. També s’han construit algunes zones d’esbarjo a primera linia de mar, al costat del xiringuito, parc de sakate, zones de gimnàs, pista esportiva…
En aquesta imatge de la costa est del 2016, observem el canvi a primera línia de mar del nou Passeig a Ibersol (platja llarga), on la modificació dels espigons ampliem la barrera de pedres a la platja central, protegint així l’efecte de les onades sonre la sorra.
2020
En aquesta imatge de la costa oest del 2020, s’observa el que serà un gran canvi, des de fa un temps s’ha iniciat el desmantellament de la central tèrmica que ja es troba en la seva fase de finalització, que deixarà per al municipi una àrea important que caldrà veure en que es converteix en els propers anys. Destaca que ja no observem l’ombra de la gran xemeneia de la tèrmica que ha estat símbol de la costa cubellenca des de l’any 1978.
En aquesat imatge del 2020 no obserevm canvis destacats del paisatge de la costa del nucli urbà de Cubelles
2022
En aquesat imatge de la costa oest del 2022 seguim observant les tasques de desmantellament de la central tèrmica com aspecte destacat.
En aquesta imatge del 2022 de les platges de Cubelles poble, no observem canvis significatius respecte les imatges del 2020.
2024
Imatge de la costa oest del 2024, finalitzant el desmantellament de la central tèrmica A la part alta de la imatge destaca l’autiopista i el peatge de Cubelles. A la part de baix observem molt bé com es va omplint de sorra el port de la tèrmica que es troba en desús i molt degradat. Les zones de vegetació dunar s’observen força consolidades ença d’algunes actuacions de protecció que es porten fent des de fa un temps. S’observa com l’aigua arriba al mar encara a través del torrent d’en Pedro, encara que es troba parciualment canalitzat. La sorra ha tancat l’antic canal de sortida d’aigua de la tèrmica ampliant la platja en aquesat zona. Les platges es veuen àmplies i amb bones aportacions de sorra. La zona del Mas Peirot i l’espai entre la carretera i la via del tren, i per sobre la carretera, a la zona dels accessos a l’autopista es mantenen com els espais encara verds i amb activitat agrícola molt restringida.
En aquesta imatge del 2024 de la costa est cubellenca, el canvi principal que observem és la modificació del passeig marítim a Cubelles al llarg de la platja llarga, nou pacviment i nous escocells per les palmeres del paseig, amb nous accessos. A la desembocadura del Foix observem que la segona pasarel.la ja quasi està sense aigua i el braç artificial obert els anys 90 pràcticament ha desaparescut substituit per un canyar. Les zones aqgrícoles que es mantenen corresponen a aquest espai entre Ibersol la via del tren i la carretera, que miren com el pas del temps ha canviat totalment el seu entorn.
I fins aqui l’anàlisi dels canvis paisatgistics que han esdevingut al llarg de 80 anys a la costa cubellenca, una modificació del 100% de la línia de costa a primera línia de mar , prop de un 90% entre la via del tren i la carretera i un percentatge de prop del 50% per sobre de la carretera fins a les elevacions més muntanyoses, on encara hi predomina l’espai verd de bosquines, brolles i matollars amb pinedes.
El torrent d’en Pedro, el riu Foix i el torrent de Santa Maria segueixen clarament visibles com línies naturals que configures i atravessen de mar a muntanya el municipi cubellenc i l’autopista la C31 i la via del tren junt amb la línia de platges configuren les línies que travessen el municipi de est a oest.
80 anys de canvis paisatgístics per motius turístics, per motius industrials, per motius econòmics i d’activitats semi industrials, construccions de segones residències, construccions de pisos per a primera vivenda de molts ciutadans cubellencs que treballen a barcelona o area metropolitana, han reconvertit aquell paisatge agrícola i de pagesia del 1946 a aquesat imatge de ciutat, propera a barcelona, amb polígons d’activitat econòmica i espais d’activitat turística, que mantenen encara algunes parcel.les agrícoles que observen com el pas del temps els va portant cap a un canvi irremediable del paisatge en nom del progrés de les nostres societats.
CEA Mas d'en Pedro.Escola del Mar 