El riu Foix, és un riu mediterrani curt que neix a la Serra de la Llacuna aprop de 1000 msm i al llarg de poc més de 70Km arriba al mar a Cubelles. Poc abans d’arribar al mar a través d’un aflorament d’aigua subterrània, forma una gran llacuna que configura aquest espai d’aiguamoll d’aigua salobre que dóna tanta vida d’espècies de flora i fauna en aquest espai d’entorn urbà, però que cal preservar per la seva vàlua ecològica i ambiental.
Les imatges que hem analitzat del 1946 al 2025 mostren com ha anat evolucionant el paisatge de la desembocadura i els principals elements que han aparescut o desaparescut al llarg del temps.
La majoria de les imatges s’han cercat a la web l’ICGC Institut cartogràfic de Catalunya https://www.icgc.cat/ca
1946. Aquesta primera imatge és del 1946 i mostra una desembocadura oberta al mar, amb una gran capacitat de desguàs i l’activitat agrícola en ambdós marges del riu. Ja hi ha la presència de la pineda, no sabem de quan està, però segurament alguns pagesos la deurien plantar per protegir els conreus.
La propera és una imatge aèria d’un vol americà del 1955 i la vam obtenir demanant-la a la base aèria militar de Cuatro Vientos a Madrid, on el militar corresponent ens la va enviar encantat de que la féssim servir per a usos civils, educatius i de divulgació aquesta imatge. De fet ens va pagar l’enviament i ens va sortir de franc.
Aquesta imatge mostra una desembocadura marcada per la força de l’aigua, que està ocupant una part important de la llera abans d’arribar al mar i amb una activitat agrícola situada als marges i voltants de la desembocadura. Alguns arbres insinuen en algun tram el curs del riu en els seus marges. la primera línia de mar mostra una àmplia zona de desguàs d’aigua cap al mar sobretot en les freqüents riuades.
En l’actualitat la desembocadura del Foix forma part del parc natural del garraf Olèrdola i Foix i és un espai protegit en el PEIN. El seu accés és a través dels camins marcats i de dues passarel.les que permeten transitar per els dos braços del riu, encara que un d’ells (artificial) està força tancat, i la sortida natural té una barrera de sorres i graves que impedeix l’accés de l’aigua del mar, excepte en períodes de fortes llevantades on arriba a entrar l’aigua salada a la llacuna.
El 1968 observem que apareix la construcció d’un Càmping just a la zona de la desembocadura, que ja va entrar en funcuionament el 1965. El Càmping Paradiso, S’observen bé els coberts per a les caravanes i tendes i un edifici central amb torre de dipòsit d’aigua. El Cap de Sant Pere on estava ubicat és la zona més ventosa d’aquesta part de la costa del garraf, és curiós que s’hi instalés un càmping, amb el perill afegit de les riuades que provoca el pantà quan hi han pluges torrencials. la proximitat a la platja estava sobrevalorada…
Apareixen també ja les primeres construccions de segones residències al marge dret del riu.
El braç dret del riu, el natural, segueix obert al mar, tot i que s’observa barrera de sorra en els mesos de menys pluja.
En aquesta imatge del 1975, el paisatge canvia sobretot al marge dret, on observem un augment important de construccions de segones residències al marge dret del riu. El boom urbanístic dels anys 70, s’implantà a Cubelles amb aquest creixement de pisos i apartaments d’estiu. la destinació de platja i el turisme estan en crescuda.
1980 El marge dret del riu ja està molt urbanitzat i observem també les primeres construccions al marge esquerra, destaca en aquest marge esquerra el polisportiu de Cubelles iniciada la construcció el 1975. S’observa encara molt bé el niu d’ametralladora i el fortí de la Mota de Sant Pere.
1998 Destaca a la llera del riu, el camping paradiso ja està tancat i pendent de desmantellar, de manera que encara hi queda l’obra civil de l’edifici central i la torre. S’observa que s’ha construit una pasarella per a vianants al costat de la via del tren per poder travessar la llera del riu. Es veu bé la pineda constituida del cap de sant pere, han desaparescut els ombratges del càmping i el braç dret del riu segueix actiu i amb accés al mar. També destaca l’aparició d’arbres, pollancres i platans, que indiquen el marge del riu. El 1992 l’espai de la desembocadura del Foix va ser incorporada al PEIN pel Decret 328/1992 garantint d’aquesta manera l’inici de la seva conservació.
Al marge esquerra observem que s’ha construit la la discoteca Central del Sonido inaugurada el 1996 i s’observen molt bé encara el niu d’ametralladores i el fortí de la Mota de Sant Pere. També destaca tota l’obra civil de carrers i parcel.les del marge esquerra que fan entreveure que en pocs anys quedarà tot urbanitzat.
En aquesta imatge del 1999, observem les actuacions del Ministerio de Medio Ambiente que retiren l’obra civil de l’antic càmping, especialment l’edifici central i la torre del dipòsit d’aigua i es construeixen dues passarelles, una sobre el braç central del marge dret i una altra sobre un braç secundari que s’obre al mar, deixant l’illa central de la desembocadura, el marge esquerra de moment no pateix encara cap evolució destacada més enllà de les ja descrites en imatges anteriors. Destaca també la construcció triangular de l’area de picnic a la desembocadura entre la pineda i el mar, al nostre entendre un lloc massa ventós per aquesta activitat.
El 2003, el que més destaca és la construcció i urbanització del marge esquerra a primera línia de mar amb edificis d’apartaments i pisos de segona residencia principalment, tot i que cada cop més, Cubelles passa a ser ciutat dormitori de Barcelona i molta gent ja hi resideix tot l’any, en aquestes edificacions de platja. Sorprén els blocs d’apartaments amb piscina a menys de 50m de la platja, la sobrevaloració de les piscines en els edificis residencials és exagerat. En aquesat imatge es veu molt bé els arbres i arbusts que indiquen el marge del riu en ambdós costats, que faciliten a les aus migratòries localitzar l’aiguamoll de la desembocadura.
2006 no hi ha massa coses destacades. s’observa molt bé l’àrea de picnic , també com es va perdent capacitat de desguàs en el braç esquerra artificial que es va tancant cada cop més, el braç dret encara manté la capacitat de sortida d’aigua, tot i que acumula molts sediments i còdols a la desembocadura.
2009 Destaquem el nou camp d’herba artificial de futbol del polisportiu, respecte a l’anterior que era de terra. també una major urbanització d’edificis i apartaments al marge esquerra del riu. A la llera del riu la principal afectació és l’inici de construcció d’un nou pont amb carrer per pas de vehicles entre el polisportiu i el marge dret del riu. Destaquen també amb bona imatge la xarxa de camins a l’interior de la desembocadura. Observem també la discoteca central del Sonido, en estat d’abandonamnet des del 2005 en que va tancar les portes. En la imatge no s’observa però el 2009 s’inaugura el nou pont sobre la carretera a Cubelles, fruit de que l’antic va caure degut a una forta riuada de la tardor del 2004.
2010 Destaca la finalització del pont sobre la llera del riu, la connexió entre els carrers del marge esquerra i el marge dret. El braç esquerra del riu cada cop més tancat degut a les acumulacions de sorra i segurament a la mala construcció degut a errors de nivell de desguàs del riu.
2011 S’elimina l’antiga pasarella al costat de la via per travessar els vianants a peu toi que s’observa que de manera natural els vianants segueixen passant per aquest lloc i obren camí sobre la llera durnat els períodes en que la llera no està inundada, per tenir accés al polisportiu. S’ha recuperat de nou els dos braços del riu, poer acció de les màquines que cada any han d’obrir el pas per assolir la connexió amb el mar.
2018 Destaca que el braç esquerra del riu està practicament tancat i això comporta la dessecació de la petita llacuna sota la passarella petita, a la vegada que observem que han retirat l’area de picnic , que ha estat traslladada a la zona de la tèrmica. L’espai natiral del Foix a la seva desembocadura comença a ser una relaitat, amb la desaparició de l’activitat humana sobre la desembocadura. Resten les dues paraelles de fusta com espai de pas i connexió entre els dos marges del riu. S’observa molt bé l’aportació de sediments, tant important per al Delta del Foix, com s’acumulen entre el marge esquerra i dret.
2019 L’espai de la desembocadura es manté força , tot i que ja es comença a veure el tancament de la barrera de sorra del braç dret del riu i el total estancament del braç esquerra. El niu d’ametralladores encara és viisble i el fortí de la Mota de sant pere també. S’observa les noves excavacions íberes de la Mota de Sant pere on segurament s’hi instal.lava un port d’accés al mar i al riu i hi destacava una ciutadella de la qual s’han trobat algunes restes que caldrà interpretar en un futur si hi ha opció a obrir més subsòl en alguna de les parcel.les que encara no estan construides. Destaquem la implementació aquest any del primer Pla de Gestió de l’espai d’interès natural, per part de l’Ajuntament de Cubelles.
2025 Imatge actual de la desembocadura del Foix a Cubelles. La connexió al mar està tancada fa temps, els períodes de sequera i l’acumulació de sorres i pedres han desconnectat la llacuna del mar, la qual cosa no és massa bona per a l’aiguamoll. La preservació de l’espai i la bona feina que fan algunes entitats locals fa pensar que esdevindrà un lloc adequat per a l’observació d’ocells i aprenentatge sobre els aiguamolls , la seva flora i la seva fauna. La zona de la discoteca està abandonada i algun moment caldrà reformular-ho. Esperem que sigui en el sentit d’aportar millores a l’espai natural de la desembocadura. la xarxa de camins interiors han estat recuperats per la vegetació, degut a que l’espai interior està tancat a l’accés del públic. Un nou camí de fusta conecta les passarel.les amb el marge esquerra del riu, de manera que esdevé un espai de pas de vianants molt directa. Queda destacada la zona agrícola al marge esquerra per sobre de la via del tren com a residual del que un dia va ser l’espai del riu en la primera imatge analitzada del 1946 .
El 15 de juliol de 2025, una riuada després dunes fortes pluges al Penedès, que recullen més de 155l/m2, desborden el riu a la desembocadura després de la via del tren i causen grans destrosses a la zona de la desembocadura, parquings inundats, carrers anegats, pèrdua de la passarela de fusta, perdua d’arbres, canvis a la linia de costa, tal i com podem observar a aquesta imatge de l’agost del 2025.
Observem que s’ha creat una barrera de sorra entrada dins del mar que han ampliat l’espai de llacuna . Dos grans arbres arratrats per la riuada es poden veure dins de l’aigua en aquest espai nou de llacuna.
Les passarelles de fusta s’han desprès i han anat mar endins o es troben arrossegades per la desembocadura, junt amb tota la passera per vianant que hi havia, de fusta, que també ha estat arrencada.
Les màquines excavadores hgan fet força moviments de terra i sorra a la primera línia de costa , malmeten algunes poblacions de plantes que hi havíen, especialment el cascall marí.
Hi ha hagut aportació de sediments a la zona central de la llacuna, allargant la zona terrestre.
La zona de llacuna s’ha ampliat al marge dret especialment després del pont.
La vegetació de la llera algunes, aquelles més adaptades han sobreviscut, altres han estat arrossegades per la riuada.
El passeig maritim s’ha malmés al seu tram final obrint nova sortida d’aigua al marge dret del riu.
Molts canvis per un sol dia, demostrant la força de l’aigua i el fenòmen de les riuades a les quals el riu Foix ja en té experiència, però aquest cop afegit al desbordament que potser ha estat el primer cop que s’observa, degut en part a que el pantà estava plé i no ha pogut absorvir l’arribada d’aigua de les fortes pluges del Penedès.
Quasi 80 anys d’evolució del paisatge a la desembocadura del riu Foix.
CEA Mas d'en Pedro.Escola del Mar 