El riu Foix, és un riu mediterrani curt que neix a la Serra de la Llacuna aprop de 1000 m.s.m i al llarg de poc més de 70Km arriba al mar a Cubelles. Poc abans d’arribar al mar a través d’un aflorament d’aigua subterrània, forma una gran llacuna que configura aquest espai d’aiguamoll d’aigua salobre que dóna tanta vida d’espècies de flora i fauna en aquest espai d’entorn urbà, però de gran vàlua ecològica i ambiental, ja que esdevé un refugi i espai de parada per a ocells migratoris en el llarg recorreegut del nord d’àfrica al nord d’europa. Enclau important també per a ocells que van del Delta de l’Ebre als aiguamoll de l’Empordà, que troben al Foix i al Llobregat o la Tordera aquests petits deltes que fan de refugi i d’àrea de descans. La desembocadura del Foix i en general tot el riu esdevé un connector biològic de primer ordre entre el mar i la muntanya, servint d’unió per a molts ecosistemes que conviuen al llarg del riu i de tota la seva conca.
Les imatges que hem analitzat del 1946 al 2026 mostren com ha anat evolucionant el paisatge de la desembocadura i els principals elements que han aparescut o desaparescut al llarg del temps. Analitzem l’espai entre la carretera C-31 i l’arribada al mar, amb especial atenció al darre tram al voltant de la Llacuna i tota l’àrea d’influència de l’espai natural de desguàs al mar.
La majoria de les imatges s’han cercat a la web l’ICGC Institut cartogràfic de Catalunya https://www.icgc.cat/ca
Algunes imatges són de diferents autors que esmentem en cada cas.
1946. Aquesta primera imatge és del 1946 i mostra una desembocadura oberta al mar, amb una gran capacitat de desguàs i l’activitat agrícola en ambdós marges del riu. Ja hi ha la presència de la pineda, no sabem de quan està, però segurament alguns pagesos la deurien plantar per protegir els conreus, de l’entrada de sorra del mar que els podia salinitzar els conreus. Val la pena observar com augmenta la llera del riu de la carretera fins al mar, a l’arribar al territori pla.
En l’àrea d’influència observem l’estany del Clot del Bessó, amb el Canal de desguàs al mar, segurament una zona que s’inundava a partir d’aigua subterrània que arribava de la llera central. El fortí en l’elevació de l’antic monestir de la Mota de Sant Pere i el niu d’ametralladores de la platja a la desembocadura.
La propera és una imatge aèria d’un vol americà del 1955 i la vam obtenir demanant-la a la base aèria militar de Cuatro Vientos a Madrid, on el militar amb grau de Tinent Coronel corresponent ens la va enviar i va pagar les despeses, encantat de que la féssim servir per a usos civils, educatius i de divulgació. En aquest cas ha estat una fotografia que centenars d’alumnes de ESO han utilitzat per veure com ha canviat la desembocadura quan l’han visitada.
Aquesta imatge mostra una desembocadura marcada per la força de l’aigua, que està ocupant una part important de la llera abans d’arribar al mar i amb una activitat agrícola situada als marges i voltants de la desembocadura. Alguns arbres insinuen en algun tram el curs del riu en els seus marges. la primera línia de mar mostra una àmplia zona de desguàs d’aigua cap al mar sobretot en les freqüents riuades.
També observem a la part alta per sobre de la via del tren als marges, alguns arbres plantats, plataners la major part que marquen bé el marge del riu, element ecològic important que facilita als ocells migratoris identificar des de molta alçada el curs del riu.
En l’actualitat la desembocadura del Foix forma part del parc natural del Garraf Olèrdola i Foix i és un espai protegit en el PEIN. El seu accés és a través dels camins marcats i de dues passarel.les que permetien transitar per els dos braços del riu, encara que un d’ells (artificial) estava força tancat, i la sortida natural té una barrera de sorres i graves que impedeix l’accés de l’aigua del mar, excepte en períodes de fortes llevantades on arriba a entrar l’aigua salada a la llacuna. la riuada del 2025 ha variat una mica aquest escenari, ja quees va endur les passeres i va malmetre part de l’espai, encara pendent de la seva restauració.
El 1968 observem que apareix la construcció d’un Càmping just a la zona de la desembocadura, que ja va entrar en funcuionament el 1965. El Càmping Paradiso, S’observen bé els coberts per a les caravanes i tendes i un edifici central amb torre de dipòsit d’aigua. Walter Zinner, un alemany amb visió de negoci per al turisme en va ser el promotor, amb l’empresa Zigreco SA. Amb tot sorprèn que en aquell moment obtingués llicència per ubicar un càmping a dins de la llera. Avui en dia seria del tot impensable i de fet el mateix propietari era conscient de les possibles avingudes del riu, ja que va fer construir l’edifici central de serveis i la torre d’aigua en posició elevada, per superar el pas del riu en cas de riuades. En el marge esquerra, a la part alta aprop de la carretera apareixen les primeres edificacions, que van aproximant el poble cap a la llera del riu.
El Cap de Sant Pere on estava ubicat és la zona més ventosa d’aquesta part de la costa del Garraf, és curiós que s’hi instalés un càmping, amb el perill afegit de les riuades que provoca el pantà quan hi han pluges torrencials. clarament la proximitat a la platja estava sobrevalorada …(Fotografia Fons Antoni Pineda)
Apareixen també ja les primeres construccions de segones residències al marge dret del riu. Els blocs d’apartaments Zafiro i Rubí en són una mostra.
El braç esquerra del riu, el natural, segueix obert al mar, tot i que s’observa barrera de sorra en els mesos de menys pluja.
En aquesta imatge del 1975, el paisatge canvia sobretot al marge esquerra, on observem un augment important de construccions de segones residències al marge esquerra del riu. El boom urbanístic dels anys 70, s’implantà a Cubelles amb aquest creixement de pisos i apartaments d’estiu. La destinació de platja i el turisme estan en crescuda. En aquest marge esquerra destaca a la part entre la via del tren i la carretera que ja s’ha urbanitzat. L’aparició dels espigons també marca un creixement dels espais de sorra, aturant part del recorregut sorrenc i de pedres aportades del riu i distribuides al llarg de les platges cubellenques. Especialment és remarcable l’aparició d’aquest espigó a l’esquerra del riu, s’observa molt bé com la sorra s’acumula a la platja davant del camping i encara es manté un sorral molt més reduit a l’altre costat de l’espigó.Veurem amb els anys com augmenten els espais de platja de sorra, degut a les actuacions dels espigons transversals. Ecològicament és una mala idea aquest tipus de construccions que aturen els corrents litorals i canvien la distribució de nutrients per a la fauna i flora marina.
1980 El marge dret del riu ja està molt urbanitzat i observem també les primeres construccions al marge dret, destaca en aquest marge dret amb el polisportiu de Cubelles iniciada la construcció el 1975. S’observa encara molt bé el niu d’ametralladora i el fortí de la Mota de Sant Pere. L’aparició de la depuradora a mà esquerra del poliesportiu, facilitarà l’abocament de les aigues residuals al mar a traves dels col.lectors marítims, amb major qualitat dels que es feia fins aleshores. Observem també el Clot del Bessó amb el seu canal de desguàs. Al marge esquerra destaca l’espigó amb angle que facilita una àmplia zona de sorra a la platja central de Cubelles.
El 1994, un 10 d’octubre, una important riuada del riu Foix, va fer caure el pont de la carretera comarcal 246, actual c-31 al seu pas per Cubelles, aquella riuada va ser un nou avís de la força de l’aigua.
Algunes imatges captades aquell dia il.lustren la gravetat dels efectes del temporal.
La caiguda del pont, la llera del riu després del pas de la riuada, rètols i valles caigudes, jocs i plantes de la llera arrencades, arbres caiguts i arrossegats… Encara s’observa al final de la darrera imatge la torre d’aigua del Camping Paradiso. La recuperació posterior de la llera demostra també la resiliència de les plantes i la vegetació de l’aiguamoll, especialment joncs, canyís, salzes, que es recuperen un cop la força de l’aigua ha passat. (Fotografies: Pere Vives)
1998 Destaca a la llera del riu, el camping paradiso ja fa temps que està tancat i pendent de desmantellar, de manera que encara hi queda l’obra civil de l’edifici central i la torre. S’observa que s’ha construit una pasarella per a vianants al costat de la via del tren per poder travessar la llera del riu. Aquesta passera va ser una construcció provisional per passar el riu degut a la caiguda del pont de la carretera el 1994. Es veu bé la pineda constituida del cap de Sant Pere, han desaparescut els ombratges del càmping i el braç esquerra del riu segueix actiu i amb accés al mar. També destaca l’aparició d’arbres, pollancres i platans, que indiquen el marge del riu en tota la seva extensió fins arribar al mar. Al marge esquerra un apetita construcciño de muret al llarg de tota la carretera apareix de nou com a delimitació de la llera del riu.
El 1992 l’espai de la desembocadura del Foix va ser incorporada al PEIN pel Decret 328/1992 garantint d’aquesta manera l’inici de la seva conservació. Sens dubte una bona iniciativa que ha de permetre que aquest espai natural, malgrat estar integrat dins d’un entorn urbà, pugui servir per al gaudi i aprenentatge d’un poble que ha d’aprendre a viure al costat del riu.
Al marge dret observem que s’ha construit la la discoteca Central del Sonido inaugurada el 1996 i s’observen molt bé encara el niu d’ametralladores i el fortí de la Mota de Sant Pere. També destaca tota l’obra civil de carrers i parcel.les del marge dret que fan entreveure que en pocs anys quedarà tot urbanitzat.
La barra de sorra que tancava bona part de la conexió del braç esquerra del riu impedeix l’entrada d’aigua del mar a la llacuna, a al vegada que impedeix que l’aigua estigui més regenerada i oxigenada, generant a voltes zones estancades i anòxiques que fan pèrdre la vida de peixos i fauna del riu.
En la imatge no s’observa però el 1995 s’inaugurà, construit en caracter d’urgència, el nou pont sobre la carretera a Cubelles, fruit de que l’antic va caure degut a una forta riuada de la tardor del 1994.
En aquesta imatge del 1999, observem les actuacions del Ministerio de Medio Ambiente que retiren l’obra civil de l’antic càmping, especialment l’edifici central i la torre del dipòsit d’aigua i es construeixen dues passarelles de fusta, una sobre el braç central del marge esquerra i una altra sobre un braç dret secundari que s’obre al mar, deixant l’illa central de la desembocadura, el marge dret de moment no pateix encara cap evolució destacada més enllà de les ja descrites en imatges anteriors. Destaca la pineda recuperada i que mostra molt clarament l’impacte dels vents predominants al llarg del temps, amb les formes retorçades que mostres els troncs i les capçades. També destaca la construcció triangular de l’area de picnic a la desembocadura entre la pineda i el mar, al nostre entendre un lloc massa ventós per aquesta activitat. No sembla que aquest espai hagi de ser l’idoni per a instal.lar una àrea de picnic.
El 2003, el que més destaca és la construcció i urbanització del marge dret a primera línia de mar amb edificis d’apartaments i pisos de segona residencia principalment, tot i que cada cop més, Cubelles passa a ser ciutat dormitori de Barcelona i molta gent ja hi resideix tot l’any, en aquestes edificacions de platja. Sorprén els blocs d’apartaments amb piscina a menys de 50m de la platja, la sobrevaloració de les piscines en els edificis residencials és exagerat. En aquesta imatge es veu molt bé els arbres i arbusts que indiquen el marge del riu en ambdós costats, que faciliten a les aus migratòries localitzar l’aiguamoll de la desembocadura. Preocupa per al futur, aquesta construcció d’edificis i apartaments just a tocar el mar en el marge esquerra i també el dret, ocupant una part important del canal de desguàs natural inicial que ajudava a la sortida de l’aigua quan hi han riuades, tot serà que en algun moment aquestes cases pateixin aquesta inundabilitat manifesta d’aquesta zona, amb baixos i pàrquings que de ben segur s’inundaran si el riu desborda en algun temporal, que seran cada cop més violents, degut als efectes del canvi climàtic que afecta les zones mediterrànies.
2006 no hi ha massa coses destacades. s’observa molt bé l’àrea de picnic , també com es va perdent capacitat de desguàs en el braç dret artificial que es va tancant cada cop més, el braç esquerra encara manté la capacitat de sortida d’aigua, tot i que acumula molts sediments i còdols a la desembocadura. En aquests anys es perd la connexió amb el mar, la qual cosa afecta segurament la vida dins de l’aiguamoll i de la llacuna. La falta d’escorrentia amb el mar va omplint la llacuna de canya i canyís, a la vegada que la llera es va omplint de plantes amb gran capacitat de colonització com ho són l’esbarzer principalment.
2009 Destaquem el nou camp d’herba artificial de futbol del polisportiu, respecte a l’anterior que era de terra. també una major urbanització d’edificis i apartaments al marge dret del riu. A la llera del riu la principal afectació és l’inici de construcció d’un nou pont amb carrer per pas de vehicles entre el polisportiu i el marge dret del riu. Observem molt bé com aquesta construcció ha afectat la llera amb molt moviment de terres, just en el punt on hi ha els afloraments d’aigua subterrània que alimenten la llacuna de la desembocadura. Aquests moviments de terra a la llera obren pas a presència de plantes invasores i noves plantes que aprofiten el moment per introduir-se en l’aiguamoll. Destaquen també amb bona imatge la xarxa de camins a l’interior de la desembocadura. Observem també la discoteca central del Sonido, ja en estat d’abandonament des del 2005 en que va tancar les portes. Estaria bé que tota aquesta instal.lació, si no s’enderroca passi a ser útil per a la zona de la desembocadura, com a centre d’estufi, interpretació o cultural. Tanmateix enderrocar-lo i augmentar l’espai de la desembocadura a la llacuna també seria una bona opció.
2010 Destaca la finalització del pont sobre la llera del riu, la connexió entre els carrers del marge esquerra i el marge dret. El braç dret del riu cada cop més tancat degut a les acumulacions de sorra i segurament a la mala construcció degut a errors de nivell de desguàs del riu. Aquest braç incomunicat cada cop queda més ocupat per canya, la qual cosa estanca l’aigua i genera racons d’anòxia i pèrdua de fauna. Hi observem espècies invasores com els crancs blaus, que cada cop s’extenen més en aquest espai.
2011 S’elimina l’antiga pasarella al costat de la via per travessar els vianants a peu tot i que s’observa que de manera natural els vianants segueixen passant per aquest lloc i obren camí sobre la llera durant els períodes en que la llera no està inundada, per tenir accés al polisportiu. S’ha recuperat de nou els dos braços del riu, per acció de les màquines que cada any han d’obrir el pas per assolir la connexió amb el mar. S’observen molt bé els arbres al marge del riu, pollancres, plataners, tamarius…
2018 Destaca que el braç dret del riu està practicament tancat i això comporta la dessecació de la petita llacuna sota la passarella petita, a la vegada que observem que han retirat l’area de picnic , que ha estat traslladada a la zona de la tèrmica. L’espai natural del Foix a la seva desembocadura comença a ser una realitat, amb la desaparició de l’activitat humana sobre la desembocadura. L’illa central de la llacuna esdevé un espai de parada per a moltes ardèides, bernats, martinets, i també camesllargues o corbs marins entre molts d’altres. A la llacuna les gavines , els ànecs, les fotges, les polles d’aigua i en alguns dels arbres hi trobem els blauets…Resten les dues pasarel.les de fusta com espai de pas i connexió entre els dos marges del riu que permeten l’observació. S’observa molt bé l’aportació de sediments, tant important per al delta del Foix, com s’acumulen entre el marge esquerra i dret. La població a les sorres i platja sorrenca faciliten el creixement del cascall marí i el fonoll marí.
2019 L’espai de la desembocadura es manté força , tot i que ja es comença a veure el tancament de nou de la barrera de sorra del braç esquerra del riu i el total estancament del braç dret . El niu d’ametralladores encara és visible, tot i que està malmés i el fortí de la Mota de Sant Pere també es manté, en aquest cas acompanyat de les excavacions de l’antic port íber de Cubelles que s’observa amb les noves excavacions íberes de la Mota de Sant pere on segurament s’hi instal.lava un port d’accés al mar i al riu i hi destacava una ciutadella de la qual s’han trobat algunes restes que caldrà interpretar en un futur si hi ha opció a obrir més subsòl en alguna de les parcel.les que encara no estan construides.
A la desembocadura destaquen algunes plantes d’aiguamoll, les cirialeres, la salsona, les verdolagues marines, els tamarius, els joncs maritims i boval, el canyis, la canya americana una mica invasora, la menta i altres herbes a la llera, el cascall marí o el fonoll marí en els espais rocallosos…No obstant algunes plantes ocupen l’espai, sobretot a la llera, cada cop de manera més invasora que fan perdre la biodiversitat vegetal, com el cas dels esbarzers, que més aviat que tard caldria posar sota control.
Destaquem la implementació aquest any del primer Pla de Gestió de l’espai d’interès natural, per part de l’Ajuntament de Cubelles, que a curt termini ha de poder començar a posar fil a l’agulla a tots aquests problemes ambientals que hi trobem a la desembocadura.
2025 Imatge actual de la desembocadura del Foix a Cubelles. La connexió al mar està tancada fa temps, els períodes de sequera i l’acumulació de sorres i pedres han desconnectat la llacuna del mar, la qual cosa no és massa bona per a l’aiguamoll. La preservació de l’espai i la bona feina que fan algunes entitats locals , amb activitats i viistes guiades, fa pensar que esdevindrà un lloc adequat per a l’observació d’ocells i aprenentatge sobre els aiguamolls , la seva flora i la seva fauna. La zona de la discoteca està abandonada i algun moment caldrà reformular-ho. Esperem que sigui en el sentit d’aportar millores a l’espai natural de la desembocadura. la xarxa de camins interiors han estat recuperats per la vegetació, degut a que l’espai interior està tancat a l’accés del públic. Un nou camí de fusta conecta les passarel.les amb el marge dret del riu, de manera que esdevé un espai de pas de vianants molt directa. Queda destacada la zona agrícola al marge dret per sobre de la via del tren com a residual del que un dia va ser l’espai del riu en la primera imatge analitzada del 1946 .
El 12 de juliol de 2025, una riuada després d’unes fortes pluges al Penedès, que recullen més de 155 l/m2, desborden el riu a la desembocadura després de la via del tren i causen grans destrosses a la zona de la desembocadura, parquings inundats, carrers anegats, pèrdua de la passarela de fusta, perdua d’arbres, canvis a la linia de costa, tal i com podem observar a aquesta imatge de l’agost del 2025.
Observem que s’ha creat una barrera de sorra entrada dins del mar que han ampliat l’espai de llacuna . Dos grans arbres arratrats per la riuada es poden veure dins de l’aigua en aquest espai nou de llacuna.Les passarel.les de fusta s’han desprès i han anat mar endins o es troben arrossegades per la desembocadura, junt amb tota la passera per vianant que hi havia, de fusta, que també ha estat arrencada.
Les màquines excavadores han fet força moviments de terra i sorra a la primera línia de costa , malmeten segurament algunes poblacions de plantes que hi havíen, especialment del cascall marí una planta de sols pedregosos i sorrenc, espècie vulnerable.
Hi ha hagut aportació de sediments a la zona central de la llacuna, allargant la zona terrestre.La zona de llacuna s’ha ampliat al marge esquerra especialment després del pont.
La vegetació de la llera algunes, aquelles més adaptades han sobreviscut, altres han estat arrossegades per la riuada.El passeig maritim s’ha malmés al seu tram final obrint nova sortida d’aigua al marge dret del riu.
Imatge del pont o passarel.la terncat. I de la riuada que ocupa el carerr al marge esquerra, vist des del pont de la carretera. Fotografies: Pere Vives
Molts canvis per un sol dia, demostrant la força de l’aigua i el fenòmen de les riuades a les quals el riu Foix ja en té experiència, però aquest cop afegit al desbordament que potser ha estat el primer cop que s’observa, degut en part a que el pantà estava plé i no ha pogut absorvir l’arribada d’aigua de les fortes pluges del Penedès. Probablement el pantà no va fer la seva tasca de regulador del cabal, amb la qual cosa haver desguassat el pantà abans, hauria evitat el problema. Sembla clar que el canal de desguàs inicial del 1946, està reduit i aquelles cases que ocupen l’espai més proper al mar i a la llera patiran en el futur fenòmens adversos en troabar-se en zones clarament inundables. Fer una mirada a les possibles zones inundables de Cubelles, ens permetran veure en quins recursos caldrà actuar els propers anys.
2026, la riuada ha deixat el braç esquerra tancat al mar, amb una important barra de sorra que aïlla la llacuna del mar. Observen la llacuna que ha guanyat en extensió en els seus marges. Les passerel.les es troben trncades observant els pilars de formigó dins la llacuna. Dos grans arbres arrossegats fa més d’un any encara es troben a l’aigua en la zona central de la desembocadura. El braç dret ha quedat totalment colgat de terra fangs i restes de vegetals. No obstant l’aiguamoll resilient s’anirà recuperant, les plantes hi estan adaptades a les crescudes d’aigua i tenen la flexibilitat i la capacitat de recuperar-se, salzes, al.locs, joncs, canyís, canya, ginestes, freixes, tamarius…tornaran a formar part del paisatge de la desembocadura.
Està clar que en els propers 100 anys, totes aquestes zones a les dues bandes de la desembocadura poden ser afectades per les possibles inundabilitats en temporals o períodes de pluja,per desbordament del riu o torrents, la qual cosa no deixa de ser força preocupant.
A la desembocadura es fa evident que ara cal recuperar de nou aquests espais, els passos sobre les llacunes, els camins i la platja, tant aviat es pugui recuperar de nou i tornar de nou a oferir visites guiades i a donar a conèixer l’espai.
Aquestes ratlles volen ser una aproximació als canvis del paisatge de la desembocadura, queda per un altre treball veure l’evolució de la vegetació en la desembocadura i com s’ha anat ocupant l’espai de fauna i especialment de fauna orintologica, esdevenint en l’actualitat un espai d’interès per al bird watching i un racó de platja de la costa catalana que encara guarda algunes especies de plantes singulars d’aiguamoll i de platges sorrenques que caldria conservar.
Quasi 80 anys d’evolució del paisatge a la desembocadura del riu Foix, que ens han de conduir a fer de la desembocadura un espai natural protegit i compartit amb la població cubellenca a través de propostes pedagògiques i d’aprenentatge, per aprendre a conviure tots plegats amb un riu mediterrani.
Pere Vives
Octubre 2026
