En aquest àmbit d’aiguamoll i llacuna de la desembocadura, destaquem :
El Canyís, la Cirialera, la Salsona, l’Olivarda, l’Artemisia, la Verdolaga, el Salat blanc i l’Herba molla.
És el paratge més característic de la desembocadura i de més importància a preservar, existeixen poques zones d’aiguamoll permanent a les nostres costes i són llocs de pas i refugi de molts ocells migratoris en el seu viatge del nord europeu al nord africà. la presència de canyís i canyes ajuden a la formació de nius per als ocells que hi fan estada llarga, altres són de pas. Són paisatges molt resilients, capaços de suportar fenòmens com les riuades, amb estrategies diferents per sobreviure. La pressió humana de l’espai de la desembocadura del Foix, fa que algunes espècies estiguin en regressió com la Cirialera i a la vegada siguin substituides per la Salsona i també al final per l’Olivarda, en un clar exemple de successió ecològica en el paisatge d’aiguamoll.
Podeu veure una imatge de cada planta i la seva distribució a la desembocadura.
Si feu click sobre el nom vulgar veureu la fitxa de l’herbari virtual de la Mediterrània occidental.
Canyís Phragmites australis
El canyís o canyissar és l’àmbit més preuat per els oceklls d’aiguamoll per a fer els seus nius, per la facilitat de treballar la canya i per el grau de protecció que ofereix el canyís a la penetració de persones o animals. És una planta molt habitual de les aigues salobres dels aiguamolls i zones humides, poden ocupar grans extensions, a la desembocadura han anat canviant de lloc degut a que alguna riuada a vegades ha fet desaparèixer poblacions senceres, especialment al marge esquerra.
Cirialera Sarcocornia fruticosa, Arthrocnemum fruticosum
L’arthrocnemum fruticosum, o Sarcocornia fruticosa, coneguda com Cirialera, és una planta en regressió, degut a l’antropització i nitrogenació dels hàbitats, a la vegada les riuades han anat reduint els marges de la llacuna afectant aquesta planta que va desapareixent. Es probablement la planta més característica de l’aiguamoll cubellenc i en queden algunes mates que caldria preservar. De forma natural per un procés de successió ecològica, aquesta espècie va sent substituida per la Salsona (Inula crithmoides)
Salsona Inula crithmoides
La salsona, Inula crithmoides, és una composta que apareix en les zones salobres i d’aiguamoll com a substitrució de la cirialera. Soporta millor el pas de les activitats humenss, la presència d’animals o de nitrògen en el sòl. Es força abundant a la desembocadura al braç esquerra especialment a tocar de la llacuna.
Olivarda Ditrichia viscosa, Inula viscosa
És una planta composta que apareix quan els terrenys ja estan molt humanitzats, presència de terres remenades, d’excés de nitrogenats al sòl. Substitueix la presència de la Salsona i apareix per tot arreu. La trobem a la desembocadura en peus aïllats, però també la trobem a tota la comarca, en llocs remenats, en terrenys abandonats, en zones urbanes…
Artemisia – Donzell marí , Artemisia caerulescens
Aquesta planta apareix també a la zona més pròpia de l’aiguamoll, al marge esquerra de la llacuna, en espais que no són invaits per el canyíssar. Planmta molt peluda amb color blanquinós.
Verdolaga marina Halimione portulacoides
Aquesta planta és molt tipica dels sòls d’aiguamoll, s’exten amb efecte tapissant per sota de molts arbusts i plantes de l’aiguamoll.
Salat blanc Atriplex halimus
Planta típica de l’aiguamoll, present en sòls salobres. Hi han alguns peus a la desembocadura, tot i que no hi és molt abundant. Arriba a un format llenyós d’arbust bastant gran. la fulla en forma de sageta és molt característica.
CEA Mas d'en Pedro.Escola del Mar 